Paisatges i treballs de Sant Mateu de Bages giren a l'entorn la Serra de Castelltallat, que a Sant Mateu rep el nom de Serra de la Sala, originada per un plegament fa 16 milions d'anys va originar els Pirineus. El punt més alt de Sant Mateu, dalt de la serra, és de 936 m, i la clotada més fonda no arriba als 300m. Aquestes clotades són acompanyades per rases, torrents i rieres, com la de Salo i Coaner, afluents del Cardener. Les pendents dibuixen els paisatges i també la cultura de la terra. Així, en les zones de solana hi trobem predominança de boscos de pi blanc, alzinars i carrascars, i brolles de romaní, crescudes després dels focs del 1994 i del 1998. Són zones més propenses a la vinya i a l'olivera, i és on hi trobem diferents barraques de pedra seca, tan a la solana de Castelltallat, com a la zona solei de Salo, i la solana i plans de Sant Mateu. A les obagues avui hi trobem boscos de pinassa (a aquelles zones que no es van cremar), rouredes de fulla petita... i rouredes de fulla petita (de rebrot i també d'antigues), i també alguna zones rouredes de roure martinenc (tant de rebrot com de sobrevivents als focs). A les vores de les rieres i rases, principalment la de Coaner, i en menys mesura a la de Salo, hi trobem tímides formacions de boscos de ribera. Els pobles de Sant Mateu de Bages són essencialment forestals. La importància del bosc de pinassa determina que la serra de Castelltallat sigui declarada espai d'interès natural (PEIN) l'any 1992.