Roure de fulla petita. Fons: arxiu L'ARADA sccl
A sant Mateu de Bages trobem dues menes de roure. El de fulla petita (o menuda), que al 2009 ocupa més de 320 ha, es troba principalment a la zona d’obaga, i el roure martinenc, que ocupa la zona més alta de la serra, tant a solana com a obaga.
Forma rouredes que s’estenen per zones seques, submediterrànies, i força continentals. En general solen ser rouredes joves, força clares i amb un estrat arbustiu pobre, moltes vegades a causa de la pastura de bestiar i, en aquelles que es troben en transició cap a rouredes de roure martinenc, de la substitució de l’estrat herbaci per joncedes. L’aprofitament actual és principalment per llenya. Periòdicament es poden per a millorar-ne la seva qualitat.
El roure martinenc és un altre tipus de roure que trobem a Sant Mateu de Bages, amb fulles més grans, més ovalades i més peludes al seu revers. A diferència del de fulla peitta, el trobarem a zones més frescals. El 2009 el roure martinenc ocupa 250 ha. L’ús és bàsicament per llenya per autoconsum. Igual que el roure de fulla petita, cal anar-lo podant cada 8-10 anys.
Les rouredes afavoreixen un sotabosc divers gràcies a l’espai entre exemplars i la permeabilitat de la llum del sol en l’epoca en què perden les fulles total, o parcialment. Podem trobar pi roig i pinasses, l’auró negre, el blanc i blades també. També hi abunden arbusts com
l’arç blanc o la ginesta i una varietat extensa d’herbes i plantes com l’herba blava, les violes o l’heura. També és habitual trobar-hi alzines
i alguns arbust associats a l’alzinar com serien el galzeran, el marfull o l’aladern.El sotabosc hi trobem càdecs, boixos, algun corner, l’auró negre i l’arç blanc, i alguns rosers silvestres. A l’estrat herbaci hi trobem plantes com la viola boscana o el te de bosc. És un hàbitat força ric en espècies, hi són habituals la mallerenga blava, el pit-roig, l´estival mosquiter pàl·lid, el pica-soques blau, etc.
A les rouredes humides de roure martinenc poden trobar-s’hi alguns animals propis de muntanya i poden arribar a criar en zones de terra baixa aprofitant la humitat de les rouredes i fondalades de les valls.Igual que el roure de fulla petita, l’alzina i el garric, el roure martinenc té la capacitat de rebrotar després del foc.
Les rouredes i el foc
La capacitat de rebrot dels roures després del foc fa que avui, gran part de l’obaga de Castelltallat estigui formada per roures de fulla petita. Les rouredes guanyen el terreny que antigament ocupava la pinassa. Això possiblement ens indica que antigament (abans de les tallades de roure tant importants de finals de segle XIX i pricipis del XX, principalment per fer travesses de tren i per fer carboneres) al territori de Sant Mateu de Bages, i en concret Castelltallat, les rouredes hi eren extenses.
