Fons: arxiu casa Semís
El paisatge de Sant Mateu de Bages, i especialment els plans, és un mosaic que esdevé de la històrica evolució del treball de la terra. El paisatge està format per conreus de secà, fragments de bosc aïllats, rieres, torrents, horta, vies de comunicació, masies, masos i camins. En tot aquest maremàgnum d’elements l’espai dominant fins a mitjans del segle XX ha sigut l’agricultura. Aquesta ocupava totes les zones possibles per a la seva viabilitat, deixant reduïdes illes de bosc en les zones menys aptes per a l’agricultura (zones amb fortes pendents, zones rocoses…),
o deixant rodals de bosc bons per treure’n fusta i llenya. A mitjans del segle XX la cerca de millors condicions salarials i de vida va provocar un gran èxode de veïns que anaven a viure a Manresa o rodalies per treballar al tèxtil o cercar noves oportunitats. Això va provocar que progressivament s’abandonessin molts espais agrícoles, especialment els més petits, i molts d’ells destinats a vinya, propiciant l’ocupació d’aquests per boscos. Caminant pel bosc avui podem trobar molts indicis de les antigues feixes i parets de pedra que les limitaven. Les zones amb aquests paisatges són zones molt riques a nivell de biodiversitat i també en patrimoni cultural.
