Resultats del procés de recuperació de la memòria popular de les dones a Sant Mateu
Dones: cures, bestiar i camp
Tradicionalment el camp s’ha associat a un espai de treball masculí, mentre que a les dones se les ubica a les feines que tenen a veure amb el manteniment de la llar. Malgrat això, les dones també assumeixen (i han assumit al llarg de generacions de vida a pagès) feines agrícoles i ramaderes emmarcades en l’àmbit productiu.
Llistat de les tasques pageses assumides per dones: Cuidar l’hort, cuidar animals (principalment bestiar petit), recol·lecta de bolets i plantes medicinals, anar a fires i mercats a vendre els productes generats a la masia, fer conserva d’aliments…
Si bé l’aportació de les dones en la productivitat de la masia ha romàs invisible, també és cert que les tasques domèstiques ocupaven bona part de les jornades laborals de les dones a pagès. Tot de tasques reproductives que asseguraven el funcionament normal del treball productiu extern. Cal tenir present que a les cases adinerades comptaven amb minyona: una figura, sempre femenina, que assumia bona part de les tasques domèstiques. També podien tenir mainaderes, per cuidar la canalla. Aquestes darreres acostumaven a ser noies força joves que provenien de cases humils.
Totes les tasques a l’entorn dels àpats eren assumides per les dones, que antigament cuinaven amb carbó. L’arribada dels combustibles fòssils va facilitar molt aquestes feines domèstiques. També en el cas de les tasques a l’entorn de la bugada. Abans de la generalització de les rentadores, calia rentar-la a la riera o en el millor dels casos en safarejos. Aquests van esdevenir punts de trobada i socialització de les dones. En els freds hiverns a Sant Mateu sovint, abans de posar-se a rentar roba, calia trencar el gel (això ja denota lo gelada que devia estar la temperatura de l’aigua amb la qual feien la bugada). Si el punt de rentar era lluny, a vegades calia caminar fins a dues hores (a Sant Mateu hom recorda anar-hi a Fontanet).
Però les tasques a l’entorn de la roba també incloïen la costura, el patronatge i bordar. Antigament totes les dones aprenien a cosir, moltes vegades això era com una formació post-obligatòria que feien a les cases on hi havien modistes que els en poguessin ensenyar. A Sant Mateu, ho havien fet la Isabel i la Rosa, dues germanes que havien viscut a can Pla i després es van traslladar a cal Lluci. També n’havia ensenyat la Carlota, de les Planes. Cal tenir en compte que la roba s’apedaçava tantes vegades com fes falta. I per aprofitar-la al màxim, saber cosir era imprescindible.
El futbol femení
Sant Mateu de Bages va comptar amb un equip femení de futbol. El formaven, sobretot veïnes i estiuejants dels nuclis de Sant Mateu i Castelltallat. L’equip s’autoorganitzava competicions degut a la mancança de tornejos oficials per a la categoria femenina. Ho feien amb altres pobles de la Catalunya Central. Una de les dates més assenyalades al calendari de l’equip femení del Sant Mateu era el partit que disputaven contra els veterans del poble durant les festes majors.
Resultats del recull fotogràfic sobre dones a pagès
Podeu consultar llibret informatiu sobre les antigues escoles rurals de Sant Mateu de Bages clicant aquí.
